Amb el mes d’octubre, s’ha posat en marxa el projecte Rescatem el Patrimoni Acústic i Sonor del Prat, projecte guanyador de la modalitat Música i Territori dins la convocatòria /UNZIP 2021.

Durant el setembre, va tenir lloc una convocatòria oberta per conformar el grup participant del procés d’exploració i creació sonora liderat per Ginebra Raventós i Emilio Marx, guanyadors de la beca, i acompanyat per Cristian Marco i l’equip de La Capsa.

Amb aquesta experiència comunitària, es vol reflexionar sobre la importància del patrimoni acústic i sonor per a la comunitat, la memòria col·lectiva, els afectes, la identitat col·lectiva i la generació de narratives comunes.   

Així doncs, a principis de mes, el grup es va trobar per primer cop per tal de compartir conceptes teòrics de patrimoni sonor i acústic, metodologies de registre i d’especialització sonora i auralització acústica i es va fer la tria d’espais a enregistrar de manera col·lectiva.

Comencen els registres d’espais acústics i paisatges sonors

El passat divendres 15 d’octubre comença el treball de terreny. La Ginebra i l’Emilio ens expliquen com han estat aquests primers enregistraments:

"Ens reunim a la plaça de la Vila gravadores en mà. És divendres a la tarda i es sent la remor de desenes de veus que es posen al dia mentre prenen alguna cosa a les taules de les terrasses, cadires que s'arrosseguen, rialles, nens que criden, adults que els hi fan "sht", motos que s'acosten i s'allunyen, brisa. Tots coincidim que aquest paisatge sonor clarament és patrimoni del Prat així, que l'enregistrarem. Tot seguit les nostres passes s'acosten a l'església, ens aturem, esperem al mossèn perquè ens obri la cripta. La majoria no coneixíem l'espai, ara el paisatge sonor contrasta amb la plaça: és recollit i molt silenciós i cada petit so ressona. Posem l'atenció en l'acústica de la cripta que ens retorna les nostres veus en reverberació recordant-nos que hem entrat a un espai sagrat. Ens passegem per la cripta fent alguns sons amb la veu o els palmells i escoltem com l'espai els retorna, fins que decidim des d'on enregistrarem. Inflem els globus, que són les nostres eines per salvaguardar les acústiques dels espais, quedem en silenci, premem els botons de gravar, i l'esclatem. El so rebota impactant per totes les parets. Genial, ja hem capturat la primera impremta acústica d'un espai del Prat! Tenim la sort que el mossèn ens convida també a poder enregistrar l'església situada al damunt de la cripta i repetim el procés.

A continuació ens tornem a aturar a la plaça, que està més efervescent encara i enregistrem el so de tot el que passa. Continuem pel mercat, ara caixes enregistradores, safates de gel de la peixateria cruixint, dependentes oferint productes, veus fent cua fins que arribem a l'Artesà. El so del bar està on fire així que també l'haurem d'enregistrar mentre fem temps perquè ens obrin la sala del teatre. Acabem la nostra deriva sonora allà, entrem pels camerinos a l'escenari com els actors de veritat, ens repartim per les butaques amb les diferents gravadores, inflem l'últim globus del vespre que esclata contundent i sec com un bon teatre ha de sonar."

Els artistes novells acumulen milers de reproduccions a youtube i a spotify, però és difícil veure'ls en directe: no s'ocupa l'escenari, i si es fa, es representa la música com l'exercici de rapejar a sobre d'una pista d'àudio enllaunada. Tot i la forta tradició de hip hop del Prat, sovint trobem que les propostes locals no arriben als escenaris i que no hi ha representació femenina. Des de La Capsa volem exercir un rol en la generació d'espais per la música en directe i en la presència de dones sobre l’escenari.  A més, volem reivindicar l'escenari per a totes les persones relacionades amb la creació musical, fins hi tot la producció. Pensem que és tant important com la veu i concebem aquest paper com el d'un músic més que per tant, ha de poder interpretar la seva creació en directe.

Els artistes

La Irene Poncela estudia a  l'Escola d'Arts en Viu del Prat, toca el piano, la guitarra i canta i escriu i compon les seves cançons. L'Oscar T-Cun és un dels noms que més ressonen dins de l'escena urbana del Prat, el qual està darrere de moltes produccions, acompanyant el rap de Yugen, Nervio, Markdemaria, Suave44 i més noms, alguns de fora de la ciutat.

Així ha estat el procés de creació

 Així doncs, els vam citar, els vam presentar i els hi vam proposar un encàrrec: crear una cançó i defensar-la en directe, en aquest cas dins del marc del projecte el "Directe a l'Estudi". La cosa va anar ràpida: en menys d'un mes ja tenien idees, el Rhodes de l'estudi els va servir per a buscar els acords i per generar el mood d'allò que es transformaria en el tema"Rosas de Papel". En dos mesos ja havien acabat la primera cançó però els hi quedava resoldre el següent pas: com l'interpretaren en directe?

Dins  de La Capsa hi conviuen moltes persones, la major part músiques: les dels bucs d'assaig, les que vénen a tocar, les que vénen a prendre alguna cosa i les de la família de L'Escola d'Arts en Viu. Gràcies a estar immersos en aquest "batiburrillo" vam pensar de seguida amb l'Antonio Miyagi, qui va ser professor de l'Escola, amant del rap, bateria de primera i geek del software musical. El vam trucar i li vam proposar ajudar a la Poncelam i al T-Cun a dur a terme les seves idees. Va acceptar de seguida.

Es van conèixer de manera telemàtica i van estar un mes i mig intercanviant correus i arxius, pensant en una nova composició concebuda per a l'experiència del directe: qui tocaria què, quan i com. En el moment en què les cançons estaven prou avançades, es van citar durant tres dies per a poder fer un procés d'assaig i preparació intensiu. Quan el moment va arribar, la Irene, l'Óscar i l'Antonio quasi van passar a viure van fer una petita residència dins de les parets de l'estudi.

La gravació del “Directe a l’estudi” era l’última fase del procés. L’Antonio va muntar un set híbrid de bateria i controladores midi, el T-Cun va fer servir un push per llançar arranjaments i modular els  efectes de veu i un teclat per acompanyar a la Irene, qui va tocar el Rhodes alhora que cantava acompanyant la seva veu.

Com ho van viure ells?

T-Cun

“Cuando me llamó mi colega Guillem hace unos meses la verdad que no sabía qué esperarme, pero ha sido una de las mejores experiencias de mi vida. Da gusto trabajar con toda la libertad del mundo y con gente buena alrededor, así que las canciones y las ideas salían solas. Pero claro el objetivo de todo esto era llevar las canciones al directo, y no teníamos ni idea de como hacerlo, menos mal que apareció mi otro colega Antonio y nos salvó el culo. Los tres días de grabación del video dormí en total media hora y tuve que aprender a controlar Ableton Live sin haberlo usado nunca en mi vida, pero todo salió rodado gracias al maestro Miyagi, que te puede tocar una canción en directo hasta con una Thermomix.

De este proyecto ha nacido una genial relación profesional con Poncelam de la que saldrán infinitos temas e ideas.

Gracias a La Capsa y a toda su gente por habernos tratado tan bien siempre, y al chef del bar porque la comida esta buenísima.”

Antonio Miyagi

“Ha sido un placer trabajar con Irene y Tcun. Tienen mucho talento y gusto musical, y me ha sorprendido la calidad de sus canciones tanto a nivel compositivo como en la producción.

Durante el taller hemos adaptado las canciones a directo, decidiendo qué partes se tocaban y cuales se disparaban con Ableton Live. Ha sido un reto ya que son recursos que ellos nunca habían usado, pero han demostrado una gran flexibilidad y profesionalidad durante todo el proceso, lo cual se refleja en el resultado final.

Estoy agradecido de haber compartido esta experiencia con ellos y con todo el equipo de la Capsa, que acompañaron y pusieron todas las facilidades que estaban a su disposición para que el trabajo saliera adelante. Repetiría sin dudarlo.”

Poncelam

“Hace unos meses me avisan de que la Capsa está organizando una especie de taller en su estudio y que les gustaría que Tcun y yo hiciésemos algo juntos. Yo no le conocía, pero haber trabajado con él ha sido una de las cosas más bonitas que me han pasado este año. He encontrado a una persona con la que me entiendo musicalmente al 100% y con quien producir y componer es la cosa más fácil del mundo, y también la más divertida. Es capaz de hacer magia con un ordenador, y es una persona a la cual admiro muchísimo, sobre todo por su constancia y su esfuerzo. Al aparecer Antonio en el proyecto, el tema del directo empezó a tener mucho más sentido. Personalmente, aprendí muchísimo de él. Me encantó poder hablar con él de música y de sus experiencias. Para mí ha sido un proyecto maravilloso el cual me ha aportado muchísimas cosas.”

Des de La Capsa estem molt contents de l’evolució de tot el projecte, de la qualitat de les cançons, de la voluntat i entrega que hi han posat, de l’ajuda de l’Antonio, però sobretot d’haver facilitat l’aliança entre Poncelam i T-Cun. A continuació podeu veure “Rosas de Papel” realitzat per l’equip de Jordi Colominas al vídeo i per Jordi Corchs a l’àudio. Esperem que el gaudiu tant com ho hem fet nosaltres!

Amb l’entrada d’octubre i havent carregat les piles després de Festa Major, la música en viu torna a la sala i envaeix tots els espais de l’equipament amb projectes de música comunitària, suport a la creació i les pràctiques als bucs d’assaig.

Programació per a totes: electrònica, urbana, salsa, folk i pop

La primera parada de la temporada serà el dijous 7 d'octubre amb la projecció del documental Sisters with Transistors, el qual narra els primers anys de la música electrònica a través de les pioneres del gènere com Suzanne Cianni, Eliane Radigue, Wendy Carlos o Laurie Spiegel, entre moltes. A més a més, comptarem amb la presència d’Antònia Folguera, comissària del Sònar+D, que ens presentarà el documental i respondrà a qualsevol pregunta després de la pel·lícula. El divendres 22 podreu acomodar-vos a les butaques del Teatre l'Artesà per veure a La Bien Querida, que ens acompanyarà en format acústic.

El salt a novembre el fem en companyia de la sevillana Juicy Bae, qui amb la seva fusió de trap, R&B i rap està conquistant els grans escenaris nacionals. Ara bé! Durant aquesta temporada no només tindrem grups de fora, també podrem celebrar el 15è aniversari dels pratencs Sittar Green a la sala  el divendres 19 de novembre. Això si, no podreu descansar gaire perquè l'endemà, dissabte 20,  l'alquimista saragossà més eclèctic trepitjarà l’escenari: Bigott farà un repàs dels seus últims discos a la sala. El mes de novembre l'acabarem amb un "supergrup" (que com ja sabeu és la unió de diferents components d'altres grups): Axolotes Mexicanos, format per components de Carolina Durante, Confeti de Odio, No Fucks, Stephen Please o Temerario Mario, presentaran el seu tercer LP el dissabte 27.

Col·laboracions interdisciplinàries, producció i actualitat musical dins dels projectes de La Capsa

Però no només tindrem música en viu durant aquests mesos de tardor. Amb la nova temporada també engeguem de nou projectes comunitaris, de creació i pràctiques.

Així, reprendrem noves edicions dels nostres clàssics  i seguim treballant en els projectes més recents. Durant aquest mes d’octubre, el projecte guanyador de la beca Música i Territori engega motors sota el títol “Rescatem el Patrimoni Acústic i Sonor del Prat". A més a més, tindrà lloc una nova edició del #4Raons i s’estrenarà un  nou episodi de Ràdio Hangar, el videopodcast d’urban de La Capsa, així com un nou clip del Directe a L’Estudi, que hem pogut fer coincidir amb un final de projecte Cocoon amb dos artistes locals. De la mateixa manera, seguim treballant en la publicació i ampliació de la Guia Sonora amb l’objectiu de presentar-la durant aquest  últim trimestre de l’any.

Si voleu saber tot el què tenim entre mans, podeu consultar el nostre web o seguir-nos a les xarxes socials. Us hi esperem!

La banda pratenca Sittar Green està de celebració: compleixen 15 anys en actiu. Però mantenen el mateix esperit que el primer dia i fruit d’això han aconseguit un repertori contundent i apte per relaxar-se, ballar o sortir al carrer. Són la millor excusa per deixar-se portar de viatge sense moure’s del lloc!

Ska, reagge, rumba, cumbia i ritmes per moure tot tipus d’ànimes, vens a celebrar-ho amb nosaltres?

Aquest octubre es tornen a activar les propostes d’Arts en Viu de la ciutat amb les seves programacions i projectes comunitaris, sempre respectant les restriccions vigents per cuidar de la ciutadania. Veus i formats molt diferents. Propostes que mantenen una línia de programació que aposta per la diversitat i es prepara per donar pas a un novembre, carregat de plats forts.

Què ens espera a cada centre?

Les programacions d'octubre '21 a gener '22 ja es poden consultar a les webs de l'Ajuntament i dels centres culturals. 

El Teatre L’Artesà s’omple de dramatúrgia en estat pur. Grans noms com Julio Manrique, Carme Sansa, Júlia Truyol i Lluis Marco sota la batuta del prestigiós director lituà Oskaras Kursunovas en L’oncle Vània, d’Anton Txèkhov inauguren la temporada. L’aposta per la creació de quilòmetre zero, La Moderna, comptarà amb un equip majoritàriament prantenc per Una intervenció, dirigida per Silvia Sabaté. El mes es tanca amb la comèdia dirigida per Cesc Gay, 53 diumenges, amb Pere Arquillué i Àgata Roca entre d’altres. Tres plats forts de l’inici del curs escènic que es complementen amb el tret de sortida de les programacions familiars liderades per La Xarxa i la música de La Bien Querida, programada en col·laboració amb La Capsa. També es tornen a engegar el projecte educatiu amb les escoles, Camins Vius, i les residències dels estudiants pratencs d'Arts en Viu que realitzen el seu treball final de grau universitari (TFG).

La programació de La Capsa seguirà després de Festa Major amb propostes com Caramelo A Kilo, Juicy Bae, Axolotes Mexicanos o Bigott i s’estrenarà el segon episodi del podcast de ràdio comunitària Hangar. El projecte Rescatem el Patrimoni Acústic i Sonor del Prat, guanyador de la convocatòria /UNZIP en la modalitat Música i Territori, s’engega aquest mes.

Pel que fa a la música no amplificada, el Cèntric seguirà dedicant especial atenció a la música clàssica. D’aquesta manera, l’Auditori acollirà diferents concerts, tant d’entitats locals com de reconeguts intèrprets, així com una nova edició del cicle Viu l’òpera! amb projeccions i xerrades.

Els centres cívics de la ciutat també ens oferiran propostes escèniques de més petit format: circ i malabars, espectacles familiars, tallers... que s’aniran programant durant els mesos de tardor i que ens faran passar una bona estona.

Venda d'entrades

Les entrades dels mesos d’octubre i novembre es posaran a la venda a partir de dilluns 4 d’octubre, a les 17 h, mentre les entrades per a desembre i gener, es podran comprar des de dilluns 15 de novembre, també a les 17 h. 

La compra es podrà fer a través de la web de cada centre o entrant i registrant-se a la plataforma de venda elprat.koobin.cat. Per fer la compra, cal registrar-se amb un nom, cognom, correu electrònic, número de telèfon i CP, en cas de no haver-se registrat anteriorment. El Cèntric, La Capsa i L'Artesà seguiran amb els horaris d'atenció a la ciutadania per ajudar qui necessiti suport per a la compra d'entrades.

Aquesta temporada es podran comprar un màxim de 4 entrades per esdeveniment. A patis de butaques numerats (L'Artesà, Cèntric i El Modern), aquestes localitats seran contigües i es bloquejarà automàticament el seient a la dreta i a l'esquerra de cada grup de compra.

Axolotes Mexicanos són un fenomen únic a l'escena nacional i la nau nodrissa de molts altres projectes com: Carolina Durante, Confeti de Odio, No Fucks, Stephen Please o Temerario Mario. Són un grup de culte en actiu, no espereu a descobrir-los quan ja no ho estiguin.

Presenten :3 (dos puntos, tres) el seu tercer LP per Elefant Records, en un disc definitiu a on espremen a fons les seves principals influències (J-Pop, Visual Key , Pop Punk, Hiper pop) tot, amb un sentit extraordinari de la melodia i la cançó que els emparenta per igual amb clàssics de l'indie pop com Juniper Moon o Meteosat i amb les innovadores propostes de 100 Gecs i les irresistibles bandes sonores del Manga japonès..

El grup semipratenc Cantante de Peso en Alquiler els acompanyarà com a teloners presentant el seu primer EP. 

Després de donar la benvinguda a Cantante de Peso en Alquiler a Malapata Records ha arribat l’hora de la veritat. És el moment que estàvem esperant, el dia en que la melodia de fer el “gañán” esdevé l’himne que és.

Tot això amb l’objectiu de que conegueu a la jove banda de Barcelona formada per Marc Requena (veu i sintes), Antonio Rubio (guitarra), Alex Panda (baix) i Nico Buceta (batería), els quals es convertiran en els vostres joglars moderns preferits. ¿Què encara no ho són? Dona’ls-hi  temps. Tenen cançons personalitzades per tu i han vingut a recordarte que no tens que pendre-t’ho tot tant a la valenta a base de melodies pop com prèssecs i lletres molt lol. “todos somos gente y es la gente la que elige al alcalde y es el alcalde el que quiere los vecinos el alcalde”.

Rescatem el Patrimoni Acústic i Sonor del Prat és el projecte impulsat per Ginebra Raventós i E.Marx, guanyadors de la segona edició de la beca “Música i Territori” dins de la convocatòria /UNZIP 2021.  

Ginebra Raventós és poeta, psicològa i artista sonora. El seu camp d’investigació travessa la psicoacústica, la veu, la paraula i l’inconscient col·lectiu i la memòria.  Emilio Marx és enginyer acústic, enginyer de so i artista sonor. L’eix de la seva pràctica artística se centra en involucrar eines de les ciències físiques a la pràctica sonora.

Amb aquest projecte, els artistes proposen una experiència comunitària dedicada a l’exploració del so i l’acústica del Prat: Com ens relacionem amb el nostres espai i territori? Durant el procés, reflexionarem sobre la importància del patrimoni acústic i sonor per a la nostra comunitat. Com aquests sons I aquestes escoltes constitueixen la nostra memòria col·lectiva? Com es vinculen amb els nostres afectes? Com formen la nostra identitat col·lectiva? Quines narratives comunes generen?

Vols formar part del grup motor del projecte?

A partir d'aquesta pràctica ens qüestionarem la realitat de les amenaces del patrimoni i promourem la consciència del rol actiu que poden tenir els membres de la comunitat per a generar discursos polítics, crítics, estètics i artístics. Ho farem amb una metodologia molt simple i intuïtiva que tothom pot entendre i utilitzar sense tenir grans coneixements previs. A més, comptarem amb l'acompanyament de Cristian Marco durant tot el procés de creació! En aquest enllaç trobareu informació més detallada sobre el projecte i el seu procés.  

Obrim convocatòria fins el 30 de setembre per participar en aquesta experiència! El nombre de places serà limitat, ja que la proposta és que sigui un taller molt directe i pràctic. Si vols formar part del projecte, explica’ns una mica sobre tu i la teva motivació en participar a patrimoniacustic@gmail.com

T’hi esperem!

Projecció del documental musical "Siters with Transistors" amb la presència  d’Antònia Folguera, comissària del Sònar+D, que ens presentarà el documental i respondrà a qualsevol pregunta després de la pel·lícula.

El món de la música electrònica ha estat evolucionant constantment des de la seva introducció a principis del S.XX. Des de les possibilitats il·limitades dels sintetitzadors digital, al recent revival de la gravació analògica, passant per l’afinació perfecta de l’Auto-Tune, o la democratització de la producció musical per tota una generació de productors de dormitori  - “bedroom producers” -, tots aquests extraordinaris desenvolupaments estan directament connectats amb el treball i l’habilitat de les dones retratades a “Sisters with Transistors”. Clara Rockmore, Daphne Oram, Bebe Barron, Delia Derbyshire, Maryanne Amacher, Pauline Oliveros, Wendy Carlos, Eliane Radigue, Suzanne Ciani, and Laurie Spiegel estan entre les més grans pioneres de les sonoritats modernes i encara continuem notant la seva influència tot i que la gran majoria de les persones encara no han sentit mai a parlar d’elles.

Caramelo a Kilo és una banda de Barcelona formada al 2019 per les germanes Ahylin i Ahyvin Bruno (percussió i veu), Lucía Fumero (piano) i Mafe Ramírez (baix). Contempla una dolça interacció cultural entre Veneçuela, Colòmbia, Argentina i Barcelona, caminant sempre de la mà de la música cubana. Una banda que abarca estils com el son, el bolero, el chachachá i la salsa, que va ampliant les seves fronteres fusionant-se amb la personalitat de cadascuna de les seves integrants. El nom de l'agrupació prové d'una expressió col·loquial cubana, que es va tornar popular arreu del món amb la cançó "Caramelo a Kilo" de "La Sonora Matancera", interpretada per la gran Celia Cruz, màxima exponent femenina del gènere.

Després d'haver signat aquella trilogia que va ser "Premeditación, Nocturnidad y Alevosía" i del seu últim treball, "Fuego", no ens hauria d'estranyar que el sisé àlbum en la carrera d'Ana Fernández-Villaverde s'anomeni "Brujería". Però el joc de miralls és radical, perquè "Brujería", és probablement el disc amb el qual parla de sentiments de forma més oberta i clara, a on les cançons toquen el misteri tangencialment per entrar de manera profunda en la lírica i l'èpica. Un àlbum sobre l'amor, descarnat i a flor de pell, sense metàfores com a ella li agrada. Obscur i lluminós on cada cançó s'encadena irremeiablement amb la següent.